Passadís

Era de nit i plovia. L’Anna era sola a casa. El vent bufava fort i feia grinyolar les finestres.

Quan va anar a tancar la porta del passadís que donava al pati interior, va veure que estava oberta. Juraria que l’havia tancat feia estona. La va tancar amb clau i va tornar al sofà.

Al cap d’uns minuts, va sentir un cop sec. Va córrer cap al passadís. La porta era oberta un altre cop. Aquesta vegada, l’aire estava fred com el gel.

Va tancar la porta de nou, però mentre girava la clau, una mà freda va agafar la seva des de l’altra banda.

I la clau va caure a terra.