Llum

Quan la llum va marxar, va pensar que era una apagada més. Va encendre una espelma i es va asseure al sofà, esperant que tornés la normalitat.

A la finestra, darrere del vidre, una silueta immòbil la mirava. No respirava, només observava.

Va cridar. Parpellejar… i ja no hi era.

Un cop sec a la porta va sonar.

Quan va girar el cap, l’espelma s’havia apagat.